Texto de Eva Jané.
evailesllunes blogspot com

Els meus ulls són tan oberts que s’han assecat.
Sento en la pell un tacte metàl·lic.
Esbrino qui soc.
L’aire belluga els cabells
i m’esborrono.
El mercuri recorre cada una de les artèries,
cada racó del laberint.
Obro la finestra
i l’aire porta olor a mar.
S’escapa un sospir ple de records.
Retallo les muntanyes
i faig un collage.
Hi dibuixo una pluja fina
caient sobre el meu cos.
Vull obrir-me.
Deixar que entri el vent per les finestres.
Estripar-me com l’embolcall d’un regal,
i guardar el llaç.
Blau de mar.
Blanc de lluna.