Texto de Eva Jané.
evailesllunes blogspot com
Els meus ulls són tan oberts que s?han assecat.
Sento en la pell un tacte metàl·lic.
Esbrino qui soc.
L?aire belluga els cabells
i m?esborrono.
El mercuri recorre cada una de les artèries,
cada racó del laberint.
Obro la finestra
i l?aire porta olor a mar.
S?escapa un sospir ple de records.
Retallo les muntanyes
i faig un collage.
Hi dibuixo una pluja fina
caient sobre el meu cos.
Vull obrir-me.
Deixar que entri el vent per les finestres.
Estripar-me com l?embolcall d?un regal,
i guardar el llaç.
Blau de mar.
Blanc de lluna.
