fantasmes atrapats a la cortina

El passejant, o més aviat el deambulant. No s'implica en el devenir, observa.
S'entreté amb les diminutes transformacions que en realitat no tenen massa importància.
Té un substrat de fantasma,
havia sigut quelcom i ben poc en queda. Va ser rei, en fa temps d'això... alhora fou el seu delicte.
Porta un gtan abric fins als peus, que oculta la seva nostàlgia.
Unes cadenes, aparenment invisibles, són pesades, arrossega penes i penúries, dia rera dia es multipliquen cadenes...