España
© Todos los derechos reservados
Detalle de la obra.
Poema de EVA JANÉ.
Volar i fugir de tot.
Si pogués tallar el fil, desplegaria l’estel que em lliga aquí. Per fugir. M’ inflo, em desinflo i el meu ventre, els pits, l’angoixa, tenen esquerdes com la terra seca, dibuixos de la meva vida intermitent. Si pogués deixar anar l’estel el miraria surar per un mar d’ oxigen, nitrogen i argó. Com un pulmó de roba que quan s’ infla voleia per sobre el paisatge. Sense rumb, l’estel de dubtes i certeses m’acompanyaria.
Vull cercar camins per estripar-me, per esbotzar les portes de tots els nos. Tallar les betes que em lliguen i no em deixen lliscar per un mar d’aire. Escoltar les veus sàvies que em parlen quan tot calla. Fugir endarrere, per trobar el meu petit món. Avançar furtivament entre núvols de cotó, cavalcar en l’ estel i sentir amb cada embranzida que em porta més lluny. Escoltar el silenci dels meus pensaments i retallar cadascuna de les paraules finites. Trobar dins d’una capsa tots aquells sentiments que vaig oblidar, tota la ràbia continguda. Rescatar totes les promeses que em vaig fer. Si pogués deixar-me portar per l’estel. Només obrir la ma i deixar anar el fil, poc a poc, mentre tot es va fent petit i em queden les mans buides
Ver más información de Rosa Virgili
Críticas (1)No encuentras lo que buscas. En artelista te inspiramos
