TE HECHO DE MENOS (L'enyorança)

Texto de Eva Jané.
evailesllunes blogspot com

Els meus ulls són tan oberts que s’han assecat.
Sento en la pell un tacte metàl·lic.
Esbrino qui soc.
L’aire belluga els cabells
i m’esborrono.
El mercuri recorre cada una de les artèries,
cada racó del laberint.
Obro la finestra
i l’aire porta olor a mar.
S’escapa un sospir ple de records.
Retallo les muntanyes
i faig un collage.
Hi dibuixo una pluja fina
caient sobre el meu cos.
Vull obrir-me.
Deixar que entri el vent per les finestres.
Estripar-me com l’embolcall d’un regal,
i guardar el llaç.
Blau de mar.
Blanc de lluna.