La decadencia de la musica

Títol: ‘La decadència de la música’
Tècnica i materials: Oli cuït en parts, paper pintat, látex, xeringues i cola extra. Objecte violí amb arc.
Any de creació: 2008
Suport: Tabla DM
Dimensions: 1,30 x 0,83 m
Tema: Monumentalització en forma lapidària de la música.

Aquest quadre és una denúncia i/o protesta. Fou ‘engendrat’ per a criticar durament l’actitud musical actual i fer un homenatge a l’art de la música. S’ha oblidat en bona part la màgia de la música, el seu ús, l’acte d’anar a comprar a les tendes de discs obra músical, tot per culpa de les noves tecnologíes. La inmensa majoria de gent no valora la música suficientment y per aquest motiu la obvia o la desconeix.
Aquesta expressió vol ‘monumentalitzar’ en una forma ‘lapidària’ el que va ser la música en un gloriós passat. La música està representada amb el vell violí al centre, el qual és la figura principal, ‘la musica feta objecte’ la resta del quadre intenta fondre’s amb la bonica forma ‘violinística’ amb corbes orgániques. El paper pintat estil ‘barroc’ o ‘clàssic’, vol donar a l’obra un clar sentit retrospectiu. La línia negra irregular de la dreta vol mostrar o imitar les freqüències sonores musicals, agudes i greus.
Un cop arribat a aquest punt, podem veure a la part esquerra de la expressió unes formes que insinúen roques. Aquesta insinuació és merament una metáfora pictórica ja que ‘ la música s’ha anat construint de mica en mica any rere any , i cada any representaria una pedra i una altra’. És merament una amalgama de la paraula ‘construcció’ a la qual jo particularment li vaig asimilar dita forma pétrea. I finalment arribem al moment culminant de la obra, l’éxtasi total, és a dir, l’assassinat de la música, interpretades amb aquestes taques enrrabietades de vermell tan viu. La resta de xeringades és merament una compensació del color i també per acabar el ‘cicle’ de les pintures emprades en obres anteriors.

(Si alguien quiere la descripción en castellano que me mande mail a: abelbuko@hotmail.com)